diumenge, 30 de gener del 2011

DE LA CONFRONTACIÓN AL CONSENSO

Víctor Cremades i Payà, Portaveu del Bloc

La crisis no nos deja, va para largo, dicen… La maldita crisis de la avaricia y de la ambición desmedida de unos pocos, la estamos pagando la mayoría que nada tuvimos que ver con su génesis perversa. Trabajadores, autónomos, pequeños y medianos empresarios, instituciones, casi nadie se ha librado de sus destructores efectos. Por el contrario, los paraísos fiscales, siguen siendo tales, las cuentas bancarias opacas siguen engordando y tan sólo unos pocos, quizás los causantes principales de este desaguisado de tanta magnitud, ni se han enterado. Y lo peor, las medidas que aplican los gobiernos ponen su punto de mira en los que sufren y no en los causantes del sufrimiento.

El estado de bienestar hace agua: los derechos de los trabajadores en rebajas permanentes, el sistema de pensiones amenazado, los despidos más baratos; y las instituciones también. Endeudamiento y falta de financiación, constituyen en la actualidad un denominador común que atenaza a los gobiernos autonómicos y a las instituciones locales. Y nuestro gobierno mira hacia otro lado, sin mover un solo músculo que alivie a los ayuntamientos de sus problemas.

Continua...

Nuestro ayuntamiento, se ha resentido y mucho, de la crisis, una crisis especial en nuestro caso, agravada por deudas pasadas y acreedores recientes, cuestión en la que no voy a entrar, pues ya es conocida por quienes siguen un poco esto de la cosa pública. A ello se le ha unido la falta de una planificación urbanística adecuada (todavía no tenemos aprobado el Plan General, a pesar que se ha avanzado en el tema) y que la carencia de suelo industrial adecuado para diversificar nuestro tejido industrial, otrora quasi monocultivo, tanto que así nos va.

Con todo lo que nos ha caído y lo que se nos viene encima, soy de los que creo firmemente que los partidos políticos, en Novelda al menos, y no veo por qué no en otros niveles, tenemos que mudar actitudes, cambiar el “chip” (como se dice ahora) y buscar puntos de encuentro. De los errores se aprende. Nuestra sala de plenos se ha convertido, desgraciadamente, en demasiadas ocasiones, en un lugar paradigmático de la palabra altisonante, la descalificación y la confrontación personal estéril, en lugar de ser un foro permanente y saludable de confrontación de ideas y búsqueda de soluciones desde la diversidad. Todos hemos de entonar parte del mea culpa. Estoy convencido que debemos, todos sin excepción, pasar página y profundizar en el diálogo para intentar soluciones. Y soy optimista. Observo como en los últimos plenos, salvo puntuales discursos un tanto encendidos, quizás por el momento preelectoral en el que estamos inmersos, las intervenciones tanto del portavoz del PP como las de los portavoces y concejales de los distintos partidos del equipo de gobierno, un cambio positivo en las formas, que sin duda puede actuar como lubricante en las vías del diálogo y el consenso, tan necesarios en los tiempos difíciles que todavía quedan por vivir. El Bloc presentará en su próximo programa electoral una serie de propuestas encaminadas a facilitar la consecución de consensos en los temas más relevantes.

La participación y el diálogo, fue una de los principios básicos del programa electoral de Compromís en 2007. Creo que los tres concejales que hemos conformado la coalición no hemos cejado en el empeño de conseguir un ayuntamiento más dialogante y participativo. A las pruebas me remito. Nunca anteriormente se había producido una participación como la de esta legislatura. Quizás otros no hayan estado a la altura, allá cada cual con su responsabilidad. Participación y diálogo, que en época de crisis como la que estamos viviendo, se nos antoja insuficiente. Creo que debemos dar un paso más en estos momentos tan complicados y difíciles que nos está tocando vivir y buscar consensos en aspectos esenciales para el devenir de nuestro pueblo y de nuestro ayuntamiento. Los temas económicos y la planificación urbanística así como el desarrollo de suelo industrial pueden y deben ser un punto de partida para explorar los caminos hacia el consenso.

El proyecto de presupuestos de 2011 está sobre la mesa, ya me gustaría que el Partido Popular hiciera sus aportaciones antes del Pleno para poder estudiarlas con detenimiento y discutir su viabilidad. El Plan General necesita de una gran dosis de consenso, de lo contrario no servirá a la ciudad, hemos de actuar con la generosidad y la inteligencia suficiente para que el Pla General sea más el Plan de la ciudad que el de determinado partido político. La puesta en funcionamiento de suelo industrial tendría que ser motivo suficiente para que los partidos con representación municipal se pusieran a trabajar con ese objetivo fundamental. Y es que a veces los árboles de cada parcela nos impiden ver el bosque de la comunidad.

diumenge, 16 de gener del 2011

Recollida de signatures ILP Compromís per l'Educació Infatil gratuïta


La recollida de signatures per a la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) promoguda pel BLOC per aconseguir una Educació Infantil de 0 a 3 anys gratuïta dins una xarxa pública, este dissabte, 15 de gener, en el mercat de Novelda ha resultat un èxit. En menys de dues hores hem recollit vora tres-centes signatures i hem esgotat els fulls que portàvem. Això ens dóna força per continuar amb la recollida de signatures durant les setmanes vinents tant al mercat com a la porta d'escoles i guarderies. Volem agrair de tot cor la col·laboració dels centenars de ciutadanes i ciutadans que están col·laborant amb esta iniciativa del BLOC estampant la seua signatura.

dissabte, 15 de gener del 2011

Els regidors del BLOC es pagaran el seu cobert a les jornades gastronòmiques

Atesa la situació económica, el dos regidors del BLOC han pres la decisió de pagar-se el seu cobert els dies que assistisquen a les jornades gastronómiques organitzades per la regidoria de Turisme i recomanen a la resta de la Corporació municipal que faça el mateix i que els convidats de l'ajuntament siguen els imprescindibles. El Consistori no està per a gastos superflus.

Recollida de signatures Compromís per l'Educació Infantil


El dissabte 15 de gener a partir de les 12 estarem al Mercat de Novelda recollint signatures per a la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) promoguda pel BLOC-Compromís per una Educació Infantil gratuïta entre 0 i 3 anys. Anima't i acompanya'ns

dilluns, 10 de gener del 2011

“QUE VEINTE AÑOS NO ES NADA”

Joan Anna i Bertomeu

Deia la cançó, i amb açò de la crisi Els Verds i Esquerra Unida ho han deixat en dos. “Que dos años no son nada, que dos años no son nada” repeteixen al uníson com a raó fonamental per a trencar la possibilitat de tornar a presentar l’opció d’una candidatura com la de Compromís aglutinadora d’idees. I al temps llançar per l’aire i jugar amb la il·lusió i la confiança dipositada per vora 2.500 ciutadanes i ciutadans de Novelda que han comprovat com els seus vots han estat els protagonistes de que no tornara a Novelda durant estos quatre anys cap majoria absoluta, de nefasta memòria, per cert.

“Que dos años no son nada”. Dos anys de regidors s’entén. Pobre argument davant les possibilitats de tornar a reeditar el Compromís i molt més pobre davant dels 2.500 ciutadanes i ciutadans. A nosaltres no ens han de donar explicacions, però 2.500 persones estan esperant-les.

Es fa necessari recordar algunes veritats. Eleccions del 2003: arredonint xifres, el Bloc 1200 vots i 2 regidors; Esquerra Unida 600 vots i 0 regidors i El Verds 600 vots i 0 regidors. En base a aquestes xifres es configura Compromís. Eleccions de 2007: el Bloc 2 regidors, Esquerra Unida ½ regidor i els Verds ½ regidor, tots dintre de la Coalició Compromís. ¿Dic alguna mentida? ¿A qui afavoria més la Coalició?. Novelda ho sap, vostés sembla que encara no.

Igualment és important recordar que en qüestió de personal de confiança alliberat i regidors alliberats el repartiment entre Bloc i Esquerra Unida-els Verds ha estat al 50%. ¿Injust?.

Ens demanen que expliquem per què parlem d’interessos personals. Els ho explique: els seu interés és la lletra de la cançó, “Que dos años no son nada…..y queremos cuatro”. Quan parlem d’interessos personals parlem d’eixe interés que han transformat en raó fonamental per a dinamitar Compromís sense pensar en res més i, el que més ens dol, sense pensar en 2.500 votants. ¿Els ha quedat ja clar el perquè de les nostres paraules en la roda de premsa on aclarírem per què no es reeditava Compromís?

Per cert, en la mateixa roda de premsa jo els parlava d’ambició personal com a motiu important per a no reeditar Compromís. Curiós, no em demanen explicacions i no em sent obligat a donar-les senzillament perquè vostés, millor que ningú, les coneixen. Però no obliden que Novelda també les coneix.

Així i tot el Bloc ha estat capaç de fer-los la proposta d’un repartiment al 50% per cent dels regidors i, en la mateixa situació actual de 3 regidors de Compromís, 1 ½ del Bloc i 1 ½ Esquerra Unida-els Verds. ¿És veritat o no?. Ni per eixes. Davant les nostres propostes, les nostres rebaixes sols hem escoltat una i mil vegades la mateixa cançò: “Que dos años no es nada…..y queremos cuatro”.

Quan parles i negocies amb partits polítics i escoltes com a únic argument una i altra vegada la mateixa cantinela cantada des de dalt d’un mur inamobible, quan rebaixes les teues pretensions i escoltes la mateixa cançó, quan hauria de ser fonamental pensar en els 2.500 veïnes i veïns a qui representem i escoltes la mateixa cançó, quan volem fer política de futur i la cançó és la mateixa, quan es parla de les conseqüències que pot tenir la no reedició de Compromís i tornes a escoltar la mateixa cançó….. arriba el moment d’assumir que, per desgràcia, en este cas, les ambicions personals i partidistes estan per damunt de la lògica política, del sentit comú i dels 2.500 vots rebuts.

I en un cor fet per a cantar eixa cançó, al Bloc que no l’esperen.

I a eixe joc, el Bloc no juga. Que no compten, ni ara ni mai, en que els seguim en eixe joc. A eixe joc juguen vostés, sols o acompanyats. El Bloc no existeix per a assegurar-los a vostés el que siguen 4 anys regidors de l’Ajuntament de Novelda i complir així les seues ambicions.

A nosaltres no se’ns ha de demanar això. Li ho demanen al poble i el poble els dirá els anys que cadascú ha de ser regidor. I nosaltres farem el mateix, com hem fet durant 24 anys i assumirem eixe compromís. I serem regidors els anys que el poble ens diga.

No és mentida si els dic que en el 1999 i en el 2003 el poble els va dir que vostés havien de ser regidors 0 anys.

Bones festes a tots i que puguem escoltar, encara que siga per uns dies, cançons de solidaritat i no d’ambicions personals.

dilluns, 3 de gener del 2011

2011... MÉS AUSTERITAT

Víctor Cremades i Payà, Portaveu de Compromís.

El passat juliol, en aquest mateix espai, parlava de la necessitat d’aprofundir en les polítiques d’austeritat. Totes les administracions locals, llevat d’honroses excepcions, han hagut de posar en marxa mesures d’aquesta naturalesa. Les administracions majors, la de l’Estat i la de la Generalitat ens han deixat de la mà, en forma de reduccions pressupostàries d’importància o d’incompliments legislatius d’abast de manera irresponsable, malgrat que som els ajuntaments qui, en fer-nos càrrec d’una pila de serveis de “manera impròpia”, els estem estalviant des de fa molts anys el que no està escrit. Escoles infantils, escoles de música i dansa, educació permanent d’adults, educació primària, serveis socials, etc... són una mostra de serveis municipals que haurien de ser finançats pel govern de l’Estat o per la Generalitat però que mai no ho han sigut, tot al contrari, formen part de les partides dels pressupostos municipals de cada poble. Tots els grups municipals de l’Ajuntament de Novelda, i m’atreviria a dir que la major part dels ajuntaments d’Espanya hem reclamat en repetides ocasions la necessitat imperiosa d’un nou i millor sistema de finançament per a les entitats locals que tinga en compte, si més no, els serveis impropis que presten els ajuntaments. Com que ni del govern de l’Estat, presoner dels criteris de reducció del dèficit, ni del de la Generalitat, la prioritat política del qual no sembla cap altra que la de “los grandes eventos de la Comunidad”, podem esperar molts miracles, ens correspon a nosaltres, almenys a curt termini, a adoptar mesures de contenció que ens permetran millorar la situació econòmica.

No anava a ser-ne una excepció. Tot el contrari. L’any en curs ja hem fet un gran esforç i s’han aplicat mesures de contenció del gasto corrent, fonamentalment en les activitats d’algunes regidories, que faran possible un estalvi al final d’any, però sobretot en el capítol de personal, on a la reducció d’un 5% dels salaris de tots els funcionaris li hem de sumar la reducció del 7%, aplicada per voluntat pròpia a salaris, indemnitzacions i assistències de l’alcalde i regidors tant de l’equip de govern com de l’oposició.

L’any que entra és un any electoral. El proper 22 de maig se celebraran eleccions locals. Ens els anys electorals, els equips de govern solen tirar la casa per la finestra, com se sol dir, i deixen els pressupostos de l’any fets mistos. Encara tenim recent l’últim any electoral, 2007, amb uns números catastròfics: més de 2,5 milions en factures sense consignació pressupostària. En juny de 2007, el pressupost estava pràcticament esgotat i quedava més de mig any per gestionar. Han quedat darrere els anys de bonança, on sempre hi havia marge de maniobra per arreglar desaguisats d’esta mena. Els temps han canviat, no podem ni hem de repetir errades del passat, ara sense capacitat de reacció. 2011 ja toca la porta. Tots hem de tindre la responsabilitat de continuar intensificant l’aplicació de mesures d’austeritat, que ja han començat i que suposaran sacrificis per a persones i col·lectius, però el pressupost i la tresoreria no donen per a més. Els regidors hauran de fer servir l’últim trau del cinturó i els col·lectius hauran de suportar unes despeses de les quals, fins ara, a pesar de les dificultats en el pagament, es feia càrrec l’ajuntament. Sacrificis per a tots en anys de vaques flaques. Els polítics teníem l’obligació moral de ser els primers. La renúncia de quatre dedicacions exclusives (la meitat de les dedicacions) de quatre salaris, per part de regidors de l’equip de govern i de l’oposició, segur que no serà la solució al problema de falta de liquidesa de l’ajuntament , tot i que tota pedra fa paret, però vol ser un gest de solidaritat amb tots els proveïdors, que tarden moltíssim a cobrar les seues factures amb les dificultats que això significa per a les seues empreses, o amb les associacions que encara no han cobrat les subvencions o convenis de l’any en curs, i també un avanç del que seran els pressupostos de 2011, en avançada fase d’elaboració. Uns pressupostos marcats per una substancial reducció dels ingressos corrents (entorn als 2 milions d’euros), que requeriran d’uns disminució semblant dels gastos, que a dures penes podran cobrir els serveis mínims que presta l’ajuntament als ciutadans.

Des d’aquí vull agrair als col·lectius, que ja estan ja notant els efectes negatius de la falta de liquidesa municipal, i que l’any vinent voran reduïdes ostensiblement les seues partides, la comprensió que generalment estan mostrat amb l’ajuntament atesa la situació econòmica, i als proveïdors per la infinita paciència en el cobrament de les seus factures.

Sóc de l’opinió que, en èpoques com la que ens està tocant viure, tots els partits hem de ser capaços d’aparcar, ni que siga per un temps, les naturals discrepàncies i posar el mateix rumb en la direcció de la nau si volem arribar a bon port. El Partit Popular sembla que ha comprés la situació i navega en la bona direcció, així ho ha demostrat en els acords a que hem arribat tots tres grups polítics per aplicar mesures d’austeritat. Caldran bones dosis de trellat per compatibilitzar el suport a les noves mesures d’ajust que esguitaran tot el document pressupostari amb les tasques pròpies d’un grup municipal d’oposició i més amb l’horitzó de les eleccions municipals del proper maig. Els pressupostos de 2011 vam més enllà de la legislatura que acaba. Haurien de ser els pressupostos de tots, govern i oposició, per tal que maig enllà, puguen ser també els pressupostos de tots independentment de a qui li corresponga governar o ser oposició una vegada parlen les urnes.