Opinió: Novelda sense rumb

Com més complexa és una situació, més necessari es fa tindre un full de ruta fiable capaç de superar-la. Quan el PP va accedir al govern municipal de Novelda el maig de 2011, havia tingut temps de sobra –tota una legislatura– per a analitzar en profunditat les dimensions d’esta crisi econòmica i plantejar polítiques que ens ajudaren a deixar-la arrere. Almenys, això ens volien fer creure, quan l’aleshores candidata, Milagrosa Martínez, posava ben tesa davant dels fotògrafs just a la porta de l’oficina de l’INEM, emulant l’actuació que també protagonitzaria el seu líder, Mariano Rajoy, amb la mateixa falta de resultats. Perquè, com sabem, l’èxit electoral del PP no ha comportat cap alteració màgica de les coses: ni sabien com frenar la destrucció d’ocupació, ni tan sols havien dissenyat cap fórmula per a intentar-ho.

Però no passava res: a Novelda, igual que al conjunt d’Espanya, el PP sabia que podia confiar en una immillorable coartada per a justificar la seua incapacitat: l’herència rebuda. Al·ludir insistentment a això ha sigut, per a ells, un autèntic baló d’oxigen, al qual encara recorren sense patir ni un poquet de vergonya. Ara bé: a punt de complir la mitat de la legislatura, el conjunt de la ciutadania esperaria que ja haguera arribat l’hora de deixar de mirar al passat i, en canvi, estigueren procurant una solució per al present i el futur immediat, tan plens els dos de penombres.

Just al contrari, la nostra quotidiana realitat s’obstina en una evidència palmària: el PP no té cap full de ruta, ni té cap brúixola que ens indique per a on està el camí d’eixida. Vam passar el primer any de mandat de Milagrosa mirant arrere i parlant dels jornals dels regidors, com si qualsevol d’eixes dos coses poguera arreglar res. I miren, no: en el passat no es van fer bé les coses, els novelders i les novelderes ben clar que ho van constatar en les urnes i estar mencionant-lo dia sí, dia també, no és més que una excusa de mal pagador. I centrar el debat polític, com es va fer, en aspectes tan poc substancials com el jornal dels regidors no és més que una magnífica manera de perdre el temps i no avançar en res.

Suposàvem, o més aïna volíem suposar, que, a partir del segon any, les coses canviarien. I sí, han canviat. Però a pitjor. Ara, el centre de la política noveldera s’ha desviat i apunta, inexorablement, cap a les acusacions de corrupció de l’actual alcaldessa, Milagrosa Martínez (per a la qual la fiscalia anticorrupció demana onze anys de presó i trenta-huit d’inhabilitació) i cap a la descomposició interna del PP, evidenciada en la batalla de la successió entre Rafael Sáez i Valentín Martínez, i en la divisió entre els regidors favorables i els contraris a l’antiga presidenta de les Corts. L’últim episodi d’este enconat conflicte ha sigut la dimissió, hui mateix, de José Miguel López, fins ara regidor de Joventut i Medi Ambient, dimissió que ha hagut de comunicar a les portes de l’Ajuntament per a evitar ser tutelat per l’alcaldessa.

En este caldo de cultiu, resulta bastant fàcil imaginar que ajudar la gent del poble a superar la crisi no deu ser una de les prioritats de l’equip de govern. Entre els conflictes interns, la lluita per la successió,els estudis de francés i els lícits moviments per a evitar acabar en la presó, suposem que ja acumulen prou maldecaps. Enmig de tot açò, encara tenen la barra de condimentar alguna intervenció amb crítiques explícites a l’herència rebuda, com si repetir de nou la mateixa cançoneta poguera ajudar-nos en res, quan està ben clar que no. Observar el present, diagnosticar-lo i proposar respostes. Preocupar-se pels problemes de les persones i intentar resoldre’ls. Assajar fórmules per a eixir avant, encara que fracassen. Eixe, i no altre, hauria de ser el full de ruta del govern municipal de Novelda. Vorem què fan. Encara tenen dos anys per a determinar quina és l’herència que ens deixen.

Juli Martínez Amorós, Bloc-Compromís de Novelda

Pinche aquí para acceder a la versión en castellano