…TAMBÉ AMB ELS JOVES

Víctor Cremades i Payà. Portaveu del BLOC de Novelda.

Teníem un ferm compromís amb els jóvens del nostre poble. Coneixíem les seus demandes, sabíem de les seues dificultats, érem conscients de les seues precarietats… Ja eren massa anys en un local poc adequat per a tan diversa i tan intensa activitat. Diuen que la joventut tot ho pot. Vet aquí un exemple, quasi un paradigma.

L’empresa no era fàcil. No bastava amb el suport dels grups polítics de Compromís, calia convéncer de la bondat del projecte a la resta de grups i fins i tot als altres col·lectius i associacions ciutadanes. Els pressupostos participatius, una novetat important de la present legislatura, que ha constituït una ferramenta de participació bàsica dels ciutadans i ciutadanes mentre ha sigut possible, constituïen una excel·lent ocasió per fer arribar a la ciutadania que el projecte d’un CASAL DE LA JOVENTUT era absolutament necessari per a realitzar en condicions apropiades projectes i activitats que fins ara no tenien el lloc adient per a posar-les en marxa, però que així i tot i gràcies a la empenta inherent als jóvens s’han pogut realitzar a pesar de les dificultats i les precarietats.

Continua...

No ho van tenir fàcil, perquè molts eren els projectes que necessitava Novelda, com hem pogut vore al llarg d’esta legislatura. Però el projecte que van presentar als pressupostos participatius, la construcció d’un Casal de la Joventut, era tan evident..., tan necessitats estaven els jóvens d’un espai propi i digne, que va quedar en el primer lloc de les votacions. El teixit associatiu de Novelda, els representants de la ciutat, tant en l’aspecte polític com a nivell social, van fer seua esta vella aspiració de la joventut de Novelda de moltes generacions. Havia arribat l’hora. No podíem fallar.

Amb l’arribada de la injecció econòmica que va significar per a Novelda els Plans d’Inversió de l’Estat, vam vore una oportunitat que no havíem de deixar passar. Dos projectes, dos prioritats: el Casal, la necessitat del qual crec que ha quedat patent i la construcció d’una ESCOLA D’ADULTS: L’ILLA DELS GARROFERETS, un altre projecte imprescindible per a la formació de jóvens i adults, que per un motiu o altre no van tenir l’oportunitat d’acabar la seua formació. Des d’aquí el meu reconeixement a la directora del centre, Lola Gutiérrez, i a la regidora d’Educació, Reme Boyer, que han cregut en el projecte i s’hi han deixat la pell.

Tanta era la necessitat de l’Escola d’adults, per a jóvens i no tan jóvens, orfes de formació, que en l’octubre passat es va obrir el curs escolar en el nou edifici (una construcció sens dubte singular, que constituïx un referent arquitectònic de la nostra ciutat), encara en precari perquè faltava per adequar la primera planta, la qual no entrava en el projecte inicial, que ha acabat l’Ajuntament, no amb poques dificultats, i que acabem d’inaugurar amb l’alegria de tot el col·lectiu de mestres i d’alumnes, els quals amb aquest nou espai educatiu han fet un salt, tant quantitatiu com qualitatiu, en la seua formació.

Però tornem al Casal. Un edifici que, a més de les funcions pròpies, com vorem ara després, ha posat en valor per als ciutadans un espai obert i verd que no existia, una nova plaça on hi havia un espai tancat. Un altre edifici singular que destaca per la seua funcionalitat i polivalència. Un espai dissenyat per als joves i per a les associacions, que compta amb espais polivalents, aules per d’assaig per als grups musicals, hotel d’associacions, aula de formació, aula de noves tecnologies, i un servei d’informació que assessorarà els jóvens amb l’objecte d’accedir a les ajudes institucionals i al món laboral. En definitiva un espai pensat per i per als jóvens. Enhorabona a tots els que l’han fet possible i felicitats a tots els jóvens de Novelda per disposar d’este nou espai polivalent.

Formació i oci, un binomi perfecte que respon a una demanda d’un col·lectiu que fins ara havia estat deixat de la mà... El Casal i l’Illa dels Garroferets són una aposta clara d’este grup polític i d’este equip de govern, que respon a criteris ideològics progressistes: marcar com a prioritats de l’acció l’educació i la joventut.