Joan Anna i Bertomeu
Deia la cançó, i amb açò de la crisi Els Verds i Esquerra Unida ho han deixat en dos. “Que dos años no son nada, que dos años no son nada” repeteixen al uníson com a raó fonamental per a trencar la possibilitat de tornar a presentar l’opció d’una candidatura com la de Compromís aglutinadora d’idees. I al temps llançar per l’aire i jugar amb la il·lusió i la confiança dipositada per vora 2.500 ciutadanes i ciutadans de Novelda que han comprovat com els seus vots han estat els protagonistes de que no tornara a Novelda durant estos quatre anys cap majoria absoluta, de nefasta memòria, per cert.
“Que dos años no son nada”. Dos anys de regidors s’entén. Pobre argument davant les possibilitats de tornar a reeditar el Compromís i molt més pobre davant dels 2.500 ciutadanes i ciutadans. A nosaltres no ens han de donar explicacions, però 2.500 persones estan esperant-les.
Es fa necessari recordar algunes veritats. Eleccions del 2003: arredonint xifres, el Bloc 1200 vots i 2 regidors; Esquerra Unida 600 vots i 0 regidors i El Verds 600 vots i 0 regidors. En base a aquestes xifres es configura Compromís. Eleccions de 2007: el Bloc 2 regidors, Esquerra Unida ½ regidor i els Verds ½ regidor, tots dintre de
Igualment és important recordar que en qüestió de personal de confiança alliberat i regidors alliberats el repartiment entre Bloc i Esquerra Unida-els Verds ha estat al 50%. ¿Injust?.
Ens demanen que expliquem per què parlem d’interessos personals. Els ho explique: els seu interés és la lletra de la cançó, “Que dos años no son nada…..y queremos cuatro”. Quan parlem d’interessos personals parlem d’eixe interés que han transformat en raó fonamental per a dinamitar Compromís sense pensar en res més i, el que més ens dol, sense pensar en 2.500 votants. ¿Els ha quedat ja clar el perquè de les nostres paraules en la roda de premsa on aclarírem per què no es reeditava Compromís?
Per cert, en la mateixa roda de premsa jo els parlava d’ambició personal com a motiu important per a no reeditar Compromís. Curiós, no em demanen explicacions i no em sent obligat a donar-les senzillament perquè vostés, millor que ningú, les coneixen. Però no obliden que Novelda també les coneix.
Així i tot el Bloc ha estat capaç de fer-los la proposta d’un repartiment al 50% per cent dels regidors i, en la mateixa situació actual de 3 regidors de Compromís, 1 ½ del Bloc i 1 ½ Esquerra Unida-els Verds. ¿És veritat o no?. Ni per eixes. Davant les nostres propostes, les nostres rebaixes sols hem escoltat una i mil vegades la mateixa cançò: “Que dos años no es nada…..y queremos cuatro”.
Quan parles i negocies amb partits polítics i escoltes com a únic argument una i altra vegada la mateixa cantinela cantada des de dalt d’un mur inamobible, quan rebaixes les teues pretensions i escoltes la mateixa cançó, quan hauria de ser fonamental pensar en els 2.500 veïnes i veïns a qui representem i escoltes la mateixa cançó, quan volem fer política de futur i la cançó és la mateixa, quan es parla de les conseqüències que pot tenir la no reedició de Compromís i tornes a escoltar la mateixa cançó….. arriba el moment d’assumir que, per desgràcia, en este cas, les ambicions personals i partidistes estan per damunt de la lògica política, del sentit comú i dels 2.500 vots rebuts.
I en un cor fet per a cantar eixa cançó, al Bloc que no l’esperen.
I a eixe joc, el Bloc no juga. Que no compten, ni ara ni mai, en que els seguim en eixe joc. A eixe joc juguen vostés, sols o acompanyats. El Bloc no existeix per a assegurar-los a vostés el que siguen 4 anys regidors de l’Ajuntament de Novelda i complir així les seues ambicions.
A nosaltres no se’ns ha de demanar això. Li ho demanen al poble i el poble els dirá els anys que cadascú ha de ser regidor. I nosaltres farem el mateix, com hem fet durant 24 anys i assumirem eixe compromís. I serem regidors els anys que el poble ens diga.
No és mentida si els dic que en el 1999 i en el 2003 el poble els va dir que vostés havien de ser regidors 0 anys.
Bones festes a tots i que puguem escoltar, encara que siga per uns dies, cançons de solidaritat i no d’ambicions personals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada