Nova web Bloc-Compromís per Novelda

Pots seguir tota la informació del col·lectiu en la nova pàgina web, més completa, més actual i amb un millor disseny. T'esperem!

http://novelda.compromis.ws

novelda.compromis.ws

Opinió Joves de Compromís: Joves, l'impuls de l'ecomobilitat!

En l’actual context econòmic i social que vivim, totes i tots els joves hem demostrat la capacitat d’organització per a reivindicar, des de tots els àmbits, els nostres drets i lluitar per a garantir nostre futur com a ciutadanes i ciutadans.

Moltes han sigut les agressions en forma de retallades que ha patit la joventut al llarg dels últims anys: la supressió de beques per a cursar estudis superiors, l’augment de les taxes universitàries, el difícil accés a un mercat laboral cada vegada més precari, la privatització de serveis sanitaris,… Però, i què fem per la salut ambiental del planeta, que serà la nostra dins d’uns quants anys?

Com a joves, moltes són les accions que podem portar a terme per a millorar i avançar a cap un entorn urbà sostenible: apostar per la mobilitat de les persones, no de les màquines, utilitzar mitjans de transport públics i alternatius, eliminar l’agressivitat del trànsit, reduir la contaminació de vehicles a motor amb l’ús de la bicicleta i les rutes a peu i, en resum, aconseguir que les ciutats siguen per a les persones.

No obstant això, són les institucions, a través de les polítiques i, sobretot, a través dels centres educatius, les que han de formar i educar a xiquetes i xiquets des de la seua infantesa per a prendre conciència que som nosaltres, les persones, les que hem de contribuir a la recuperació d’un planeta mediambientalment en hores baixes i amb un futur incert. I per a fer açò possible, cal una aposta decidida per a fomentar uns valors ecològics que estimulen un canvi real en la forma de vida dels habitants a les seues ciutats: campanyes informatives als centres de primària i secundària, jornades de formació als parcs de trànsit per a escolars, creació del carril bici que connecte espais i llocs de trobada juvenils, instal•lació d’aparcaments de bicicletes gratuïts als centres d’ensenyament i d’altres centres culturals, socials i esportius, promoció d’activitats lúdiques per al foment de l’ecomobilitat, etc.

De moment, per als nostres governants, les prioritats en l’àmbit de la mobilitat han sigut la construcció d’infraestructures ferroviàries i xarxes de carreteres d’un elevat cost i d’un gran impacte ambiental que solament han servit per a unir grans nuclis de població i que han oblidat per complet ciutats i pobles cada vegada més exposats a un entorn més agressiu. És hora, per tant, que la joventut reivindique un estil de vida urbà de caràcter sostenible, com les “Ciutats 30”, de manera que el límit de velocitat siga de 30 km/hora per a reduir la sinistralitat, rebaixar la contaminació i contribuir a frenar el canvi climàtic estimulant l’ecomobilitat a les poblacions. I tampoc no ens podem oblidar d’altres infraestructures com els trens de rodalia, que facen possible la vertebració de les nostres comarques i la connexió a les universitats més pròximes.

Per això, des de Joves amb Compromís de les Valls del Vinalopó, ens sumen i participarem a la Setmana Europea de la Mobilitat Sostenible organitzada per Compromís a la comarca. Amb les activitats previstes, no es pretén contraprogramar les dels ajuntaments del Vinalopó, però sí reclamar als consistoris implicats que ni la programació, ni les accions polítiques que porten a terme en el dia a dia són suficients per a conscienciar la ciutadania, que de totes i tots depén fer unes ciutats més pacífiques, habitables i adequades al ritme de les persones.

En definitiva, nosaltres, la joventut, de la mateixa manera que hem lluitat pels nostres drets socials i laborals a places, carrers, centres o perfils socials, des d’este moment, també hem de ser protagonistes als nostres pobles i ciutats en l’impuls de l’ecomobilitat!

Compromís Jove, Valls del Vinalopó

Pincha aquí para acceder a la versión en castellano

Opinió: Tres històries i una estafa

Pepe Toni Climent és llicenciat en Publicitat i Relacions Públiques per la Universitat d’Alacant. Va ser alumne meu en l’assignatura Sociolingüística, amb un resultat excel·lent (Matrícula d’Honor). Com a bon apassionat de la natura, va dirigir les activitats de la colla muntanyenca del seu poble, Busot, durant un bon grapat d’anys. A més, és dolçainer i, com és lògic i consubstancial, activista convençut pel valencià.

Pepe Toni va vindre a visitar-me l’altre dia, a contar-me com li havia anat la vida durant l’any que ha passat a Amsterdam. Diu que ha consolidat l’anglés, que ha aprés bastant neerlandés i que s’ha ensenyat alguna coseta de japonés i d’èuscar. No ha sigut erma, la collita. Ara diu que s’estarà uns quants mesos per ací, a vore si troba faena, que es concedeix fins a després de Nadal. Si no en troba, tornarà a picar sola.

Laura Aledo és llicenciada en Traducció i Interpretació per la Universitat d’Alacant. Va ser alumna meua en un curs de Valencià Superior, que va aprovar amb molta solvència. Durant anys, ha fet pràctiques de traducció i revisió de textos en valencià, castellà i anglés, amb una eficàcia i una qualitat dignes de menció, en l’antic Servei de Promoció del Valencià de la UA. És aficionada a la natura i a l’escena musical en valencià. A més dels idiomes esmentats adés, té nocions d’alemany i és experta en la llengua i la cultura àrab.

Laura viu ara a Barcelona, que encara no és l’estranger però quasi, i no té ni idea de quan tornarà a Banyeres, el seu poble rodejat de serres i on es troba el bellíssim paratge on naix el riu Vinalopó.

Emili Peiró és llicenciat en Enginyeria d’Obres Públiques per la Universitat d’Alacant. Tot i provindre d’una carrera de ciències, va guanyar una beca per a fer pràctiques com a estudiant de suport a l’ensenyament del valencià en el centre que jo coordine, tasca que va desenvolupar durant tot un any amb una gran acceptació per part dels usuaris del servei. Valencianoparlant d’Alacant ciutat, és un xic emprenedor, amb un expedient acadèmic molt brillant i coneixements avançats en noves tecnologies.

Emili em va demanar l’altre dia si li podia preparar un certificat en castellà de les activitats que va fer ací fa ja dos anys, perquè no ha trobat faena i ha decidit emigrar amb la seua nóvia a Mèxic, on té opcions de rebre una beca per a estudiar el doctorat durant tres anys. Quan li vaig preguntar què farien si no la rebien, em va respondre que tant els feia, que se n’anirien a l’aventura, amb beca o sense.

Pepe Toni, Laura i Emili són només tres casos, però representen fidelment el gran drama que viu el poble valencià i, alhora, la gran victòria que han aconseguit els partits polítics del sistema. Amb una formació excel·lent, amb una aptitud i una actitud immillorables, han malviscut ací, de beca en beca en el millor dels casos, fins que s’han vist obligats a buscar-se les garrofes en altre lloc, sense garanties de res, amb el sofriment insondable d’unes famílies que veuen allunyar-se els fills sense saber quan els tornaran a tindre a prop.

Així, eliminada la molèstia dels qui han assolit una formació que els permet ser independents de criteri i, per tant, actuar en favor d’uns ideals, i rematada la fellonia amb l’extermini de l’educació pública, els partits sistèmics, els partits de l’alternança, ja tenen un motiu menys de preocupació a l’hora de mantindre els fills de la casta, els seus fills, heretant els càrrecs de les elits que tot ho gestionen i espolien.

Sincerament, qui pense que esta crisi no és una estafa molt ben dissenyada, és que peca d’ingènua i ensucrada innocència.

Juli Martínez Amorós, Bloc-Compromís de Novelda

PIncha aquí para acceder a la versión en castellano

Opinió: És el finançament, no el dèficit

Va ser ahir quan el president d’Extremadura, José Antonio Monago, va considerar oportú recomanar-li bibliografia, en concret la lectura de la Constitució, al nostre molt honorable Alberto Fabra. El motiu de fer-ho no era un altre que eradicar de soca-rel la legitimitat del president valencià a l’hora de sol·licitar un dèficit diferenciat per a la nostra autonomia. Es basava l’afortunat dirigent extremeny en una premissa consagrada per la Constitució, que és la solidaritat entre territoris; però obviava, supose que interessadament, que per a continuar maltractant el poble valencià no poden excusar-se encara en la solidaritat, sinó ja directament en el dret de conquista.

Balances fiscals de 2005, similars a les de cada any

Els mitjans de comunicació també van fer ahir una cobertura completa de la trobada entre els presidents autonòmics del PP per a parlar del dèficit diferenciat en què va ocórrer el graciós acudit expressat adés. Els mitjans van analitzar eixa reunió des de diversos punts de vista, però cap d’ells es va dignar a exposar el tema amb l’objectivitat necessària: debatre sobre el dèficit no és més que fugir del debat realment important, el del finançament. Tractaré d’il·lustrar-ho amb un exemple.

Imaginem que quatre germans al si d’una família han d’aportar els seus beneficis econòmics (en concret, 500 euros cada un) a la caixa comuna controlada pel pare. Cada germà, per a viure bé, sense luxes però també sense que li falte de res, necessita que el pare li’n retorne 250. Però, basant-se en el costum i en el grau d’afinitat, resulta que el pare distribueix els 2.000 euros que replega de manera poc equilibrada: mentre que a dos germans els ens dóna 300, als altres dos els en passa només 150. Però els dos germans infrafinançats han d’afrontar encara un problema més: dels 1.100 euros que s’ha quedat el pare per a dur avant l’economia familiar, se’n guarda 300 per si de cas i inverteix els altres 800 en el benefici domèstic, però amb la particularitat que quasi tot el que compra amb eixos diners és del gust dels altres dos germans, els que reben més del que els correspondria.

D’esta manera, resulta que dos dels germans han de demanar prestat al pare per a arribar als gastos mínims que han d’afrontar cada mes (recordem, 250 euros). El pare, a qui queden 300 euros per assignar, els en presta 100 a cada un, però amb la condició que li’ls han de tornar i amb interessos. Els dos germans espoliats, com que mentre visquen a la llar paterna no tenen cap alternativa més, ho accepten. Mentrestant, els altres dos germans, els beneficiats, que ja reben 50 euros més dels que necessiten, veent què ha fet el pare amb els altres dos, també li demanen diners prestats per a luxes, de manera que en reben 50 més per cap. Per tant, resulta que dos germans passen el mes amb 350 euros, mentre que els altres dos ho han de fer només amb 250; però mentre que els primers només queden a deure’n 50, els segons, damunt que en reben menys, en queden a deure 100.

En un moment donat, l’economia domèstica trontolla: el pare veu que ha d’afrontar més gastos i que ja no pot reservar 300 euros mensuals per a prestar-los als fills. Per això, els exigeix que reduïsquen tant com puguen el dèficit, és a dir, els diners que li han de demanar prestats. Els germans beneficiats, acostumats com estan ja als luxes, admeten renunciar a 25 euros i continuar rebent-ne només uns altres 25, però li posen una condició al pare: els altres dos germans, els espoliats, han de ser tractats igualment. És a dir, si fins ara rebien prestats 100 euros mensuals, ara només en podran demanar 25, com ells. Els dos germans infrafinançats, per tant, hauran de funcionar amb els 150 euros de l’assignació regular més els 25 prestats, 175 en total. Mentre que els altres dos, els privilegiats, mantenen l’assignació de 300 més els 25 prestats, que en sumen 325.

És en este context quan els dos germans maltractats comproven que no es poden apretar més el cinturó. Que ja no poden reduir més el gasto. Que amb 175 euros només que aspiren a morir lentament de fam. Per això, en un gest últim de supervivència, com que no s’atreveixen a plantar-se davant del pare i exigir-li l’assignació justa, li demanen un dèficit diferenciat, és a dir, li demanen que, en comptes de rebre els mateixos 25 euros prestats que els altres dos germans, els en concedisca 75 (que, òbviament, hauran de tornar en el futur) i, així, igualar-se als altres dos, als privilegiats, no en els 25 euros que reben prestats, sinó en els 25 als quals renunciarien.

És just en este punt quan Monago li diu a Fabra que d’això, res de res. Que es llija les regles de la casa i que no siga insolidari amb els altres, amb els que més reben. Fabra acatxa el cap, farfolla algunes paraules inconnexes i se’n torna a casa amb 175 euros per a tots els valencians (quan en necessitem almenys 250) i una bescollada que l’ha deixat més coent que un all, com a tots nosaltres.

Vet ací una de les principals raons per les quals alguns som i ens diem nacionalistes valencians. Per a reivindicar el finançament que ens pertoca en funció del que aportem. És a dir, per a reivindicar el que és just. Per a reivindicar el que és nostre.

Juli Martínez Amorós
Bloc-Compromís de Novelda

PIncha aquí para acceder a la versión en castellano

Compromís Novelda a favor dels trens regionals i de rodalies

Davant de la imminent arribada del tren d’alta velocitat a Alacant, des de Compromís Novelda volem reivindicar el transport públic i la mobilitat sostenible i, més en concret, el ferrocarril com a mitjà de transport. Ens preocupa que amb la posada en marxa de l’AVE fins a Alacant durant les pròximes setmanes, es puguen perdre serveis des de l’estació d’Elda-Petrer, la més propera a la nostra localitat per a la majoria de destinacions. Si passa això, els novelders i les novelderes que viatgem cap a l’interior de la península patirem un greu perjuí, ja que haurem de desplaçar-nos fins a Alacant amb el cost econòmic i en temps que això suposa, i a més haurem de pagar un bitllet més car.

En matèria ferroviària, una de les reivindicacions més importants que Bloc-Compromís defén des de fa temps és el Corredor Mediterrani, una línia que supera l’estructura radial i ens connecta amb Europa per la costa mediterrània, que potencia la nostra economia i afavoreix l’exportació (no oblidem que en l’Eix Mediterrani es genera el 40% del PIB de l’estat).

Però també volem reivindicar el transport públic de proximitat, que afavoreix la mobilitat comarcal i intercomarcal. Per este motiu, Compromís preguntarà al Ministeri de Foment, a través del nostre diputat Joan Baldoví, sobre els serveis que mantindrà l’estació d’Elda-Petrer i si RENFE té intenció d’ampliar l’escassa oferta de trens regionals de la línia Múrcia-València que paren en les estacions de Novelda-Asp i Elda-Petrer. També proposarem la posada en marxa d’un servei de rodalies Alacant-Vinalopó, similar als que ja existeixen entre Múrcia i Alacant o Xàtiva-València-Castelló.

Finalment, també instem l’Ajuntament de Novelda a millorar el transport públic urbà per a comunicar el barri de l’Estació amb el nucli del poble.

Pincha aquí para acceder a la versión en castellano

Opinió: Un país sense eduació

El més trist i desolador d’esta etapa que va arrancar oficialment en 2008 (però ja estava gestant-se molt abans) i que tan bé sobreviu al pas dels anys no és només tot el dolor insondable que provoca, ni tampoc la pèrdua irreparable de l’estat del benestar que créiem consolidat, sinó una sensació inquietant que, com un calfred, ens recorre l’esquena: no hi ha cap full de ruta per a superar-la. L’austeritat de la qual ha fet bandera el govern de Mariano Rajoy fins a uns extrems desorbitats no ha servit per a res més que per a estendre la devastació: ni ha reduït el dèficit fiscal, ni ha generat llocs de treball, ni tan sols ens ha dibuixat una mínima esperança en l’horitzó.

No pretenc, però, fer ací una nova diagnosi, que seria inevitablement reiterativa, del caos social en què vivim. Vull, en canvi, reprendre la pregunta que, últimament, des del més absolut dels desànims, comencen a fer-se algunes persones: hi ha eixida? I si n’hi ha, a on està? Per a respondre, hem de partir d’una premissa que a voltes pareix que se’ns oblide: no es crearà ocupació, ni creixerem econòmicament, gràcies a una espècie de ciència infusa que aparega per generació espontània. En canvi, cal plantar les bases, cal sembrar les llavors, cal llaurar el terreny i fer saó. Molt bé, em direu. I com es fa tot això?

I vet ací la resposta: amb educació. És a dir, reforçant el sistema educatiu, consolidant la formació de totes les persones que componem la nostra societat, començant, com no deuria ser de cap altra manera, pels més menuts. En l’educació, per tant, hi ha l’eixida de la crisi. En una educació que ens ajude a entendre el nostre món, que evite que repetim els errors del passat, que explique que el sistema capitalista basat en el consumisme és insostenible, que fomente un estil de vida en harmonia amb la naturalesa, que conte la nostra història subratllant les nostres senyes d’identitat o que prepare els xiquets i les xiquetes de hui dia per a superar els reptes que hauran d’afrontar en el futur, entre altres moltes coses. Però, això interessa als nostres governants?

Si ens fixem exclusivament en els seus actes, com bé recomana la Bíblia, haurem de convindre que no. El PP no ha mogut ni un dit per a reforçar el sistema educatiu públic valencià. Ans al contrari, si l’ha mogut, ha sigut per a desacreditar-lo encara més i afavorir l’ensenyament privat i concertat. Així, si els valencians ja ostentàvem el dubtós honor d’encapçalar la llista de fracàs escolar amb prop del 40% dels casos, és evident que les retallades directes que han recaigut en educació no han fet més que empitjorar eixa estadística: disminució de professors, augment de la ràtio, desaparició de beques de llibres, eliminació d’autobusos i menjadors escolars, o l’última: la supressió dels mestres de suport al valencià en les escoles de Novelda en què es fa immersió: Jesús Navarro, Alfons X el Savi, Sánchez Albornoz i Jorge Juan. Com es veu, totes estes mesures consagren la separació entre classes socials i enterren la teòrica igualtat d’oportunitats entre les persones. Si això és una conseqüència inevitable o és el que es pretenia, és una pregunta que deixe en l’aire per a convidar a la reflexió.

Però la realitat és que el PP no ha tingut prou amb l’aplicació d’estos retalls, sinó que, a més, està duent a terme un procés de calculat desprestigi cap a l’educació pública i cap als professionals que la sostenen. Els atacs constants contra el professorat no s’han cenyit només a erosionar les seues condicions laborals, sinó que han tocat també aspectes molt més sensibles, com la imatge pública davant de la societat i, sobretot, davant del seu alumnat. Només des d’este prisma es pot entendre el decret promogut per la consellera María José Català en contra dels interins, o la infame campanya titulada “Que no te adoctrinen”, promoguda per les NNGG de Castelló, i que incita a la delació anònima dels professors que s’atrevisquen a expressar uns plantejaments socials, històrics o polítics que no siguen del gust dels afins a eixe partit.

Vist tot això, entenc que no tenim mes remei que reprendre, amb més èmfasi encara, l’apologia de l’educació que he iniciat més amunt. Si bé mantindre un bon sistema educatiu és car, més cara és encara la factura que cal pagar per desmantellar-lo. En l’educació es troba la porta d’eixida de la crisi (probablement l’única!), encara que l’efecte no serà immediat. Perquè amb un sistema educatiu públic, universal i de qualitat, potser aconseguirem eixir avant d’ací a un bon grapat d’anys. Però, sense una educació gratuïta per a tots, no eixirem avant en la vida. No, els valencians i els novelders no podem permetre’ns el luxe de viure en un país sense educació. Per molt que això siga el que alguns més voldrien.

Juli Martínez Amorós, Bloc-Compromís de Novelda

Pincha aquí para acceder a la versión en castellano

Compromís s’adherix a les reivindicacions dels afectats per les hipoteques

Compromís per Novelda vol expressar la seua adhesió a les reivindicacions que promou la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), ja que entenem que la situació actual del mercat immobiliari, els desnonaments i els drames familiars conseqüents són deguts a la política erràtica duta a terme per PSOE i PP, que sempre ha anteposat els interessos dels bancs, per davant de les necessitats i les realitats vitals de les persones. Per això, volem exposar la nostra solidaritat inequívoca amb les persones que estan patint a causa d’esta desgraciada crisi que s’ha convertit en estafa.

Encara que entenem que este és un problema d’àmbit superior al municipal, els ajuntaments també han d’estar al costat de les persones, ja siga excloent la policia municipal de participar en els desnomanets, arribant a acords amb les entitats bancàries o amb altres gestos, com ja s’ha fet a altres municipis valencians.

Per tot això, Bloc-Compromís per Novelda vol demanar a l’Ajuntament que ature, en la mesura de les seues possibilitats, els processos de desnonament que hi haja en marxa i vol instar els poders polítics competents a revisar, d’una vegada per totes, seguint les instruccions emeses des de Brussel·les, una llei hipotecària damnosa amb les persones i profundament anacrònica, en comptes de criminalitzar els afectats com si foren terroristes o delinqüents.

Pincha aquí para acceder a la versión en castellano

Compromís per Novelda s’adhereix a les reivindicacions del professorat interí del País Valencià

Compromís per Novelda vol donar suport al professorat interí que s’ha manifestat hui en la ciutat d’Alacant. Esta manifestació coincideix amb el quart dia de vaga dels sis que este col·lectiu s'ha vist obligat a convocar com a resposta a la consellera d’Educació, Maria José Català, que ha decidit actuar unilateralment, en contra del plantejament de tots els sindicats i del col·lectiu afectat, i ha imposat un decret que pot provocar que es queden sense treball més de 5.000 interines i interins amb molts anys d'experiència.

El professorat interí ha treballat durant anys, amb la vocació per bandera, fent-se càrrec de les vacants més conflictives, canviant de residència cada any i cobrint les baixes d’altres professors de banda a banda del País Valencià. Este esforç, que des de Compromís volem subratllar i valorar com és degut, no és tingut en compte pel Partit Popular, que continua alimentant una constant campanya de desprestigi contra el professorat, per encobrir l'objectiu principal d'este decret: seguir destruint l'educació pública i totes les persones que, amb el seu treball diari, han lluitat i lluiten per dignificar-la i per assegurar que l’educació no es convertisca en un luxe elitista, sinó en un dret públic, universal i gratuït.

Des de Compromís per Novelda denunciem este nou atac contra l'educació dels nostres fills i les nostres filles, un atac acarnissat que va començar amb retalls de tot tipus, augments de ràtio i baixes sense cobrir, i que hui continua amb un colp directe contra els professors i les professores, que no solament veuen com no se’ls reconeix la tasca que desenvolupen, sinó que, a més, són desacreditats novament pel PP davant de l’opinió pública.

Pulsa aquí para acceder a la noticia en castellano

Opinió: Novelda sense rumb

Com més complexa és una situació, més necessari es fa tindre un full de ruta fiable capaç de superar-la. Quan el PP va accedir al govern municipal de Novelda el maig de 2011, havia tingut temps de sobra –tota una legislatura– per a analitzar en profunditat les dimensions d’esta crisi econòmica i plantejar polítiques que ens ajudaren a deixar-la arrere. Almenys, això ens volien fer creure, quan l’aleshores candidata, Milagrosa Martínez, posava ben tesa davant dels fotògrafs just a la porta de l’oficina de l’INEM, emulant l’actuació que també protagonitzaria el seu líder, Mariano Rajoy, amb la mateixa falta de resultats. Perquè, com sabem, l’èxit electoral del PP no ha comportat cap alteració màgica de les coses: ni sabien com frenar la destrucció d’ocupació, ni tan sols havien dissenyat cap fórmula per a intentar-ho.

Però no passava res: a Novelda, igual que al conjunt d’Espanya, el PP sabia que podia confiar en una immillorable coartada per a justificar la seua incapacitat: l’herència rebuda. Al·ludir insistentment a això ha sigut, per a ells, un autèntic baló d’oxigen, al qual encara recorren sense patir ni un poquet de vergonya. Ara bé: a punt de complir la mitat de la legislatura, el conjunt de la ciutadania esperaria que ja haguera arribat l’hora de deixar de mirar al passat i, en canvi, estigueren procurant una solució per al present i el futur immediat, tan plens els dos de penombres.

Just al contrari, la nostra quotidiana realitat s’obstina en una evidència palmària: el PP no té cap full de ruta, ni té cap brúixola que ens indique per a on està el camí d’eixida. Vam passar el primer any de mandat de Milagrosa mirant arrere i parlant dels jornals dels regidors, com si qualsevol d’eixes dos coses poguera arreglar res. I miren, no: en el passat no es van fer bé les coses, els novelders i les novelderes ben clar que ho van constatar en les urnes i estar mencionant-lo dia sí, dia també, no és més que una excusa de mal pagador. I centrar el debat polític, com es va fer, en aspectes tan poc substancials com el jornal dels regidors no és més que una magnífica manera de perdre el temps i no avançar en res.

Suposàvem, o més aïna volíem suposar, que, a partir del segon any, les coses canviarien. I sí, han canviat. Però a pitjor. Ara, el centre de la política noveldera s’ha desviat i apunta, inexorablement, cap a les acusacions de corrupció de l’actual alcaldessa, Milagrosa Martínez (per a la qual la fiscalia anticorrupció demana onze anys de presó i trenta-huit d’inhabilitació) i cap a la descomposició interna del PP, evidenciada en la batalla de la successió entre Rafael Sáez i Valentín Martínez, i en la divisió entre els regidors favorables i els contraris a l’antiga presidenta de les Corts. L’últim episodi d’este enconat conflicte ha sigut la dimissió, hui mateix, de José Miguel López, fins ara regidor de Joventut i Medi Ambient, dimissió que ha hagut de comunicar a les portes de l’Ajuntament per a evitar ser tutelat per l’alcaldessa.

En este caldo de cultiu, resulta bastant fàcil imaginar que ajudar la gent del poble a superar la crisi no deu ser una de les prioritats de l’equip de govern. Entre els conflictes interns, la lluita per la successió,els estudis de francés i els lícits moviments per a evitar acabar en la presó, suposem que ja acumulen prou maldecaps. Enmig de tot açò, encara tenen la barra de condimentar alguna intervenció amb crítiques explícites a l’herència rebuda, com si repetir de nou la mateixa cançoneta poguera ajudar-nos en res, quan està ben clar que no. Observar el present, diagnosticar-lo i proposar respostes. Preocupar-se pels problemes de les persones i intentar resoldre’ls. Assajar fórmules per a eixir avant, encara que fracassen. Eixe, i no altre, hauria de ser el full de ruta del govern municipal de Novelda. Vorem què fan. Encara tenen dos anys per a determinar quina és l’herència que ens deixen.

Juli Martínez Amorós, Bloc-Compromís de Novelda

Pinche aquí para acceder a la versión en castellano

Bloc-Compromís de Novelda pregunta a PP i UPyD per què s'oposen a un millor finançament per als valencians

Els valencians i les valencianes arrosseguem un dèficit de finançament gegant, que, a grans trets, es pot quantificar en més d'11.000 milions d'euros de deute històric acumulat, uns 3.000 milions d'euros anuals negatius de balança fiscal i unes inversions en infraestructures molt per davall de la mitjana.

Davant d'esta injustícia, agreujada encara més per les polítiques malgastadores del PP en la Generalitat Valenciana, la coalició Izquierda Plural va plantejar en les propostes de resolució del recent Debat de l'Estat de la Nació que fóra revisat este sistema de finançament autonòmic que tant ens perjudica als valencians. A favor d'esta proposta es van pronunciar els grups del PSOE i de Compromís, mentre que, incomprensiblement, els diputats valencians del PP i d'UPyD es van posicionar en contra dels interessos de les persones que els van votar.

Per això, des de Bloc-Compromís per Novelda, volem elevar als representants municipals d'estos dos últims partits (PP i UPyD) si estan d'acord amb la posició presa pels seus companys en el Congrés dels Diputats i, en cas afirmatiu, volem preguntar-los què els porta a posicionar-se a favor d'una injustícia que atempta contra la igualtat de drets i contra el benestar del poble valencià i, en conseqüència, del poble de Novelda.

Pulsa aquí para acceder a la versión en castellano