dilluns, 16 de setembre del 2013

Opinió Joves de Compromís: Joves, l'impuls de l'ecomobilitat!

En l’actual context econòmic i social que vivim, totes i tots els joves hem demostrat la capacitat d’organització per a reivindicar, des de tots els àmbits, els nostres drets i lluitar per a garantir nostre futur com a ciutadanes i ciutadans.
Moltes han sigut les agressions en forma de retallades que ha patit la joventut al llarg dels últims anys: la supressió de beques per a cursar estudis superiors, l’augment de les taxes universitàries, el difícil accés a un mercat laboral cada vegada més precari, la privatització de serveis sanitaris,… Però, i què fem per la salut ambiental del planeta, que serà la nostra dins d’uns quants anys?
Com a joves, moltes són les accions que podem portar a terme per a millorar i avançar a cap un entorn urbà sostenible: apostar per la mobilitat de les persones, no de les màquines, utilitzar mitjans de transport públics i alternatius, eliminar l’agressivitat del trànsit, reduir la contaminació de vehicles a motor amb l’ús de la bicicleta i les rutes a peu i, en resum, aconseguir que les ciutats siguen per a les persones.
No obstant això, són les institucions, a través de les polítiques i, sobretot, a través dels centres educatius, les que han de formar i educar a xiquetes i xiquets des de la seua infantesa per a prendre conciència que som nosaltres, les persones, les que hem de contribuir a la recuperació d’un planeta mediambientalment en hores baixes i amb un futur incert. I per a fer açò possible, cal una aposta decidida per a fomentar uns valors ecològics que estimulen un canvi real en la forma de vida dels habitants a les seues ciutats: campanyes informatives als centres de primària i secundària, jornades de formació als parcs de trànsit per a escolars, creació del carril bici que connecte espais i llocs de trobada juvenils, instal•lació d’aparcaments de bicicletes gratuïts als centres d’ensenyament i d’altres centres culturals, socials i esportius, promoció d’activitats lúdiques per al foment de l’ecomobilitat, etc.
De moment, per als nostres governants, les prioritats en l’àmbit de la mobilitat han sigut la construcció d’infraestructures ferroviàries i xarxes de carreteres d’un elevat cost i d’un gran impacte ambiental que solament han servit per a unir grans nuclis de població i que han oblidat per complet ciutats i pobles cada vegada més exposats a un entorn més agressiu. És hora, per tant, que la joventut reivindique un estil de vida urbà de caràcter sostenible, com les “Ciutats 30”, de manera que el límit de velocitat siga de 30 km/hora per a reduir la sinistralitat, rebaixar la contaminació i contribuir a frenar el canvi climàtic estimulant l’ecomobilitat a les poblacions. I tampoc no ens podem oblidar d’altres infraestructures com els trens de rodalia, que facen possible la vertebració de les nostres comarques i la connexió a les universitats més pròximes.
Per això, des de Joves amb Compromís de les Valls del Vinalopó, ens sumen i participarem a la Setmana Europea de la Mobilitat Sostenible organitzada per Compromís a la comarca. Amb les activitats previstes, no es pretén contraprogramar les dels ajuntaments del Vinalopó, però sí reclamar als consistoris implicats que ni la programació, ni les accions polítiques que porten a terme en el dia a dia són suficients per a conscienciar la ciutadania, que de totes i tots depén fer unes ciutats més pacífiques, habitables i adequades al ritme de les persones.
En definitiva, nosaltres, la joventut, de la mateixa manera que hem lluitat pels nostres drets socials i laborals a places, carrers, centres o perfils socials, des d’este moment, també hem de ser protagonistes als nostres pobles i ciutats en l’impuls de l’ecomobilitat!

Compromís Jove, Valls del Vinalopó

diumenge, 15 de setembre del 2013

Opinió: Tres històries i una estafa

Pepe Toni Climent és llicenciat en Publicitat i Relacions Públiques per la Universitat d’Alacant. Va ser alumne meu en l’assignatura Sociolingüística, amb un resultat excel·lent (Matrícula d’Honor). Com a bon apassionat de la natura, va dirigir les activitats de la colla muntanyenca del seu poble, Busot, durant un bon grapat d’anys. A més, és dolçainer i, com és lògic i consubstancial, activista convençut pel valencià.
Pepe Toni va vindre a visitar-me l’altre dia, a contar-me com li havia anat la vida durant l’any que ha passat a Amsterdam. Diu que ha consolidat l’anglés, que ha aprés bastant neerlandés i que s’ha ensenyat alguna coseta de japonés i d’èuscar. No ha sigut erma, la collita. Ara diu que s’estarà uns quants mesos per ací, a vore si troba faena, que es concedeix fins a després de Nadal. Si no en troba, tornarà a picar sola.
Laura Aledo és llicenciada en Traducció i Interpretació per la Universitat d’Alacant. Va ser alumna meua en un curs de Valencià Superior, que va aprovar amb molta solvència. Durant anys, ha fet pràctiques de traducció i revisió de textos en valencià, castellà i anglés, amb una eficàcia i una qualitat dignes de menció, en l’antic Servei de Promoció del Valencià de la UA. És aficionada a la natura i a l’escena musical en valencià. A més dels idiomes esmentats adés, té nocions d’alemany i és experta en la llengua i la cultura àrab.
Laura viu ara a Barcelona, que encara no és l’estranger però quasi, i no té ni idea de quan tornarà a Banyeres, el seu poble rodejat de serres i on es troba el bellíssim paratge on naix el riu Vinalopó.
Emili Peiró és llicenciat en Enginyeria d’Obres Públiques per la Universitat d’Alacant. Tot i provindre d’una carrera de ciències, va guanyar una beca per a fer pràctiques com a estudiant de suport a l’ensenyament del valencià en el centre que jo coordine, tasca que va desenvolupar durant tot un any amb una gran acceptació per part dels usuaris del servei. Valencianoparlant d’Alacant ciutat, és un xic emprenedor, amb un expedient acadèmic molt brillant i coneixements avançats en noves tecnologies.
Emili em va demanar l’altre dia si li podia preparar un certificat en castellà de les activitats que va fer ací fa ja dos anys, perquè no ha trobat faena i ha decidit emigrar amb la seua nóvia a Mèxic, on té opcions de rebre una beca per a estudiar el doctorat durant tres anys. Quan li vaig preguntar què farien si no la rebien, em va respondre que tant els feia, que se n’anirien a l’aventura, amb beca o sense.
Pepe Toni, Laura i Emili són només tres casos, però representen fidelment el gran drama que viu el poble valencià i, alhora, la gran victòria que han aconseguit els partits polítics del sistema. Amb una formació excel·lent, amb una aptitud i una actitud immillorables, han malviscut ací, de beca en beca en el millor dels casos, fins que s’han vist obligats a buscar-se les garrofes en altre lloc, sense garanties de res, amb el sofriment insondable d’unes famílies que veuen allunyar-se els fills sense saber quan els tornaran a tindre a prop.
Així, eliminada la molèstia dels qui han assolit una formació que els permet ser independents de criteri i, per tant, actuar en favor d’uns ideals, i rematada la fellonia amb l’extermini de l’educació pública, els partits sistèmics, els partits de l’alternança, ja tenen un motiu menys de preocupació a l’hora de mantindre els fills de la casta, els seus fills, heretant els càrrecs de les elits que tot ho gestionen i espolien.
Sincerament, qui pense que esta crisi no és una estafa molt ben dissenyada, és que peca d’ingènua i ensucrada innocència.

Juli Martínez Amorós, Bloc-Compromís de Novelda