La línia recta és el camí més curt entre dos punts. Però més curt per a
què? Hi ha situacions en què no s’ha de buscar la línia recta que, per cert, no
existix en la natura. És cert que la distància més curta entre dos punts siga
la recta, però no és la forma natural de solucionar els problemes.
Calcular la distància entre l’Estació i el Col·legi Sánchez-Albornoz,
abans ni es plantejava, ara és la línia recta. Simplement quan va
desaparèixer el col·legi de l’Estació, es va prometre que tindrien sempre
autobús i menjador en el poble. I això fins a este curs. Diuen que són més de
15 alumnes els necessaris per a mantenir l’autobús. Però clar, 15 de Primària,
sense comptar els d’Infantil. Enguany els que volien utilitzar este servici
eren 13 de primària i 5 d’infantil, que no compten! Total 18 xiquets. Els 18 baixen a peu amb els seus pares a
escola.
Els nostres governants pretenen tirar per la línia recta per a solucionar
els problemes de dèficit econòmic. Pretenen recuperar tot el que han dilapidat
en promocions urbanístiques sense vendre, grans events i obres megalomaníaques:
ciutats noves sense gent pagades per la CAM, aeroports sense avions, carreres
de fórmula 1, teatres de l’òpera que mai acabarem de pagar, estudis de cinema
sense pel·lícules i mítics parcs temàtics sense turistes... I tot això ho volen
acabar de pagar furtant-nos als ciutadans servicis necessaris per a tots i que
tots usem diàriament: la protecció social, la salut i l’educació. Continua...
Volen carregar-se el sistema públic de benestar amb l’excusa que no hi ha
diners. Sí, excusa. És cert que estem vivint en un gran dèficit públic, però
també és cert que els responsables no pagaran per haver causat este desastre
monumental. I que, si volen, poden traure els diners necessaris d’altres llocs,
com algunes infraestructures que mai no es gastaran, per mantindre els servicis
públics.
El començament d’este curs escolar ha estat marcat per la línia recta. Entre
l’Estació i el “Sánchez” poden haver 2 km i mig en línia recta, però no si fas
servir carreteres. Les carreteres fan revoltes i la distància real entre la
plaça del barri i el col·legi supera els 3km, mínim per a tindre transport. El
transport escolar que baixava els xiquets de l’Estació i arreplegava d’altres
que també ho necessitaven, ha deixat de funcionar.
Però esta línia recta és tortuosa, al mateix temps eixos xiquets han perdut
el dret a tindre una beca de menjador: una línia recta, dos recursos que
desapareixen. Tots hem d’apretar-nos el cinturó, però uns més que altres pel
que es veu: famílies amb xiquets que tenen tot el dret a mantenir les seues
cases i a viure on ells vulguen. Fa anys van vore com tancaven la seua escola:
Amèlia Galdó. Ara veuen com els furten allò que els van prometre.
La inquietud familiar en este principi de curs ha arribat a totes les
escoles públiques de Novelda: falten professors a principi de curs perquè la
Conselleria d’Educació no ha fet els nomenaments necessaris en el seu dia. Això
ha causat un inici de curs amb cursos sense mestre, atesos per torns, pel
professorat amb plaça.
A estes altures no s’han resolt les convocatòries d’ajuda de llibres i
menjadors escolars. El dia 1 d’octubre, els col·legis haurien d’obrir els menjadors
però encara no saben quants alumnes tindran perquè depenen d’estes ajudes. Hi
ha centres on més del 70% dels xiquets que es queden al menjador ho fan perquè
tenen la beca. Tampoc s’han pagat als col·legis les beques de menjador
corresponents als primers sis mesos, diners que han hagut d’avançar les escoles
amb els seus recursos perquè les empreses puguen continuar.
Com que les famílies encara no saben si tindran beca de llibres, s’està
retardant la compra del material escolar i dels llibres de text. Una situació
irregular en un servici bàsic per al progrés d’una societat.
En l’Educació Secundària les
previsions que fan els centres a final de curs per al següent són
completament ignorades per l’Administració, la qual directament aplica una
rebaixa en eixes previsions i espera dades de matrícula real en setembre,
després dels exàmens. Però això, que pot considerar-se lògic, en realitat no ho
és perquè els centres saben molt bé com previndre el professorat que necessitaran pels anys
d’experiència en la matriculació: d’això se’n diu precisament fer previsions.
La norma estricta de la Conselleria fa que, en qüestió d’hores, hages de refer
una petició que tu ja sabies però que no t’acceptaven. Per vore si s’alforraven
el sou d’algun professor.
Conclusió: més de 30 alumnes de 1r Batxillerat han estat una setmana sense
saber si podrien matricular-se en els dos centres públics de Novelda: no tenien
resposta. Al final se’ls va acceptar, a hores del començ de curs, amb el
consegüent retard en l’inici de les classes. La previsió estava ben feta des de
juny, l’organització preparada, però no tenien el vistiplau de Conselleria.
Este curs, els instituts públics de secundària comptaran amb uns 20
professors menys. Menys recursos per als estudiants de Novelda.
Enguany, els professors de secundària faran més classes, que no vol dir que
treballaran més, treballaran el mateix, però estaran més temps dins d’una aula,
temps que no podran destinar a l’atenció particular dels alumnes més
necessitats i de les famílies. També hi haurà més alumnes per aula, més desatenció
als que fluixegen... D’això la Conselleria d’Educació diu: “medidas contra el
fracaso escolar”.
Al final sempre ho paguen els més dèbils. Es pot rescatar un banc, però
quants anys faran falta per a recuperar l’educació i la salut pública que teníem,
havíem pagat entre tots i continuem mereixent?
Mari Carmen Forniés Payà
Portaveu Bloc-Compromís de Novelda
LA LÍNEA RECTA
(Situación de la enseñanza pública en Novelda)
La línea recta es el camino más corto entre dos puntos. Pero
más corto para qué? Hay situaciones en que no se debe buscar la línea recta
que, por cierto, no existe en la naturaleza. Es cierto que la distancia más
corta entre dos puntos sea la recta, pero no es la forma natural de solucionar
los problemas.
Calcular la distancia entre la Estación y el Colegio Sánchez
Albornoz, antes ni se planteaba, ara es la línea recta. Simplemente, cuando desapareció
el colegio de la Estación, se prometió que tendrían siempre autobús y comedor
en el pueblo. Y así hasta este curso. Dicen que son más de 15 alumnos los
necesarios para mantener el autobús. Pero claro, 15 de Primaria, sin contar los
de Infantil. Este año los que querían utilizar el servicio eran 13 de primaria
y 5 de infantil, ¡que no cuentan! Total 18 niños. Los 18 bajan a pie con sus
padres al colegio.
Nuestros gobernantes pretenden tirar la línea recta para
solucionar los problemas de déficit económico. Pretender recuperar todo lo que
han dilapidado en promociones urbanísticas sin vender, grandes eventos y obras
megalomaníacas: ciudades nuevas sin gente pagadas por la CAM, aeropuertos sin
aviones, carreras de fórmula 1, teatros de ópera que nunca acabaremos de pagar,
estudios de cine sin películas y míticos parques temáticos sin turistas… Y todo
esto lo quieren acabar de pagar quitándonos a los ciudadanos servicios
necesarios para todos y que no todos usamos diariamente: la protección social,
la salud y la educación.
Quieren cargarse el sistema público de bienestar con la
excusa que no ha dinero. Sí, escusa. Es cierto que estamos viviendo en un gran déficit
público, pero también es cierto que, si quieren, pueden sacar el dinero
necesario para mantener los servicios públicos de otros sitios, como de algunas
infraestructuras que nunca se gastarán.
El inicio de este curso escolar viene marcado por la línea
recta. Entre la Estación y el “Sánchez” puede haber 2 km y medio en línea
recta, pero no si utilizas las carreteras. Las carreteras tienen vueltas y la
distancia real entre la plaza del barrio y el colegio supera los 3 km, mínimo
para tener transporte. El transporte escolar que bajaba a los alumnos de la
Estación y recogía a otros que también lo necesitaban ha dejado de funcionar.
Pero esta línea recta es tortuosa, al mismo tiempo estos
niños y niñas han perdido el derecho a tener una beca de comedor: una línea
recta, dos recursos que desaparecen. Todos tenemos que apretarnos el cinturón,
pero unos más que otros por lo que se ve: familias con hijos que tienen todo el
derecho a mantener sus casas y a vivir donde ellos quieran. Hace años vieron
cómo cerraban su escuela: Amelia Galdós. Ahora ven cómo les quitan lo que les
prometieron.
A estas alturas no se han resuelto las convocatorias de
ayuda de libros y comedores escolares. El día 1 de octubre, los colegios
deberían abrir sus comedores pero todavía no saben cuántos alumnos tendrán
porque dependen de estas ayudas. Hay centros donde más del 70% de los
estudiantes que se quedan al comedor lo hacen porque tienen beca. Tampoco se han
pagado a los colegios las becas de comedor correspondientes a los primeros seis
meses, dinero que han tenido que adelantar las escuelas con sus recursos para
que las empresas puedan continuar.
Como las familias todavía no saben si tendrán beca de libros, se está retrasando la compra
de material escolar y de libros de texto. Una situación irregular en un
servicio básico para el progreso de una sociedad.
En la Educación Secundaria
las previsiones que hacen los centros a final de curso para el año
siguiente son completamente ignoradas por la Administración, que directamente
aplica una rebaja en estas previsiones y espera datos de matrícula reales en
septiembre, después de los exámenes. Pero esto, que puede considerarse lógico,
en realidad no lo es porque los centros saben muy bien con prever el profesorado
que necesitan por los años de experiencia en la matriculación: a eso se llama
precisamente “hacer previsiones”. La norma estricta de Conselleria hace que, en
cuestión de horas, haya que volver a hacer una petición que ya se sabía que
estaba bien, pero que no aceptaron. Para ver si se ahorraban el sueldo de algún
profesor.
Conclusión: más de 30 alumnos de 1º de Bachillerato han
estado una semana sin saber si podrían matricularse en los centros públicos de
Novelda: no tenían respuesta. Al final, se les aceptó, cuando empezaba el
curso, con el consiguiente retardo en el inicio de las clases. La previsión
estaba bien hecha desde junio, la organización preparada, pero no tenían el
visto bueno de Conselleria.
Este año, los profesores de secundaria darán más clases, que
no quiere decir que trabajarán más, trabajarán lo mismo, pero estarán más
tiempo en el aula, tiempo que no podrán destinar a la atención particular de
los alumnos más necesitados y de las familias. También habrá más alumnos por
aula, más desatención a los que flojean,… A eso, la Conselleria de Eduación le llama: “medidas
contra el fracaso escolar”.
Al final siempre pagan los más débiles. Se puede rescatar un
banco, pero ¿cuántos años hará falta para recuperar la educación y la salud
pública que teníamos, habíamos pagado entre todos y continuamos mereciendo?
Mari Carmen Forniés
Payà
Portavoz Bloc-Compromís
de Novelda
