dissabte, 9 de juny del 2012

Opinió: Nacionalisme espanyol contra Espanya (val./cast.)


Una de les fal·làcies que més prosperitat ha fet en l’inconscient col·lectiu que ens acompanya és la que diu que hi ha partits nacionalistes (com CiU, el PNB o el Bloc) i partits no nacionalistes (com el PP o el PSOE). 

Esta dualitat desequilibrada ha fet fortuna en la nostra mass media i, per tant, entre tots nosaltres. Però que siga comunament acceptada no vol dir que siga així: en diferent grau, els dos partits que s’han alternat en la Moncloa són nacionalistes espanyols –opció identitària perfectament lícita, tot siga dit de passada–, fins al punt que el PP aprofita mesquinament la crisi econòmica per a erosionar tant com pot el sistema autonòmic, llançat com està cap a una nova recentralització (escenari que també demana a crits UPyD, amb l’afany d’erigir-se en major defensor de l’espanyolisme que els mateixos hereus de Fraga).

Esta visió uniformitzadora d’Espanya es pot constatar en molts diversos àmbits, des del lingüístic i el cultural, fins al vial (amb l’estructura radial de carreteres) i l’econòmic. I és en este últim àmbit on resulta radicalment paradoxal: la ideologia nacionalista espanyola, per tal de perpetuar-se, és capaç d’atemptar contra la mateixa Espanya.

Açò precisament és el que es desprén dels dubtes que el govern de Rajoy està abocant sobre la idoneïtat del corredor mediterrani per a mercaderies. Amb una actitud meditadament pusil·lànime i ambigua, el PP es permet el luxe de no reivindicar amb claredat i rigor una infraestructura bàsica, fonamental per a superar la crisi econòmica. Dit contundentment: un corredor d’ample europeu, que unira tot l’arc mediterrani (Catalunya, el País Valencià, Múrcia i Andalusia) i el connectara amb Perpinyà, implicaria la creació d’una gran quantitat de llocs de treball i suposaria un augment ben notable de les exportacions.


Seria, per tant, una obra imprescindible per a deixar arrere els devastadors efectes de la crisi, més tenint en compte que es tracta d’una infraestructura avalada pel Parlament Europeu i sol·licitada insistentment per sectors tan poc sospitosos de professar altres nacionalismes com els empresaris d’AVE (l’Associació Valenciana d’Empresaris).


Però, ¿per què el PP no reivindica com cal este projecte si resulta que vora el 40% del PIB espanyol prové de l’arc mediterrani? La resposta no està determinada per raons econòmiques, sinó per raons ideològiques. El PP s’estimaria més el corredor central, de Madrid a França passant per Saragossa i perforant els Pirineus. Opció molt més cara i llunyana en el temps (es parla de no menys de trenta anys d’execució), amb un impacte ambiental brutal i amb una repercussió econòmica molt més minsa. El PP, per tant, a fi d’afavorir una volta més els interessos polítics de Madrid, cau en una paradoxa flagrant: en el súmmum de l’absurd, està demostrant que és capaç de sacrificar la recuperació econòmica d’Espanya per tal de consagrar la seua idea rància i acomplexada del que hauria de ser Espanya. 


Juli Martínez Amorós
Bloc-Compromís de Novelda

Pincha aquí para acceder a la versión en castellano 


Nacionalismo español contra España


Una de las falacias que más prosperidad ha hecho en el inconsciente colectivo que nos acompaña es la que dice que hay partidos nacionalistas (como CIU, el PNV o el Bloc) y partidos no nacionalistas (como el PP o el PSOE).


Esta dualidad desafortunada ha hecho fortuna en nuestros medios de comunicación y, por tanto, entre todos nosotros. Pero que sea comúnmente aceptada no quiere decir que sea así: en diferente medida, los dos partidos que se han alternado en la Moncloa son nacionalistas españoles –opción identitaria perfectamente lícita, todo sea dicho de paso- hasta el punto que el PP aprovecha mezquinamente la crisis económica para erosionar tanto como puede el sistema autonómico, lanzado como está hacia una nueva recentralización (escenario que también pide a gritos UPyD, con el afán de erigirse en mayor defensor del españolismo que los mismos herederos de Fraga).


Esta visión uniformadora de España se puede constatar en ámbitos muy diversos, desde el lingüístico y el cultural, hasta el vial (con la estructura radial de carreteras) y económico. Y es en este último ámbito donde resulta radicalmente paradójico: la ideología nacionalista española, con tal de perpetuarse, es capaz de atentar contra la misma España.

Esto precisamente es lo que se desprende de las dudas que el gobierno de Rajoy está vertiendo sobre la idoneidad del corredor mediterráneo para mercancías. Con una actitud meditadamente pusilánime y ambigua, el PP se permite el lujo de no reivindicar con claridad y rigor una infraestructura básica, fundamental para superar la crisis económica. Dicho contundentemente: un corredor de ancho europeo, que uniera todo el arco mediterráneo (Catalunya, el País Valenciano, Murcia y Andalucía) y lo conectara con Perpiñán, implicaría la creación de una gran cantidad de puestos de trabajo y supondría un aumento muy notable de las exportaciones.

Sería, por tanto, una obra imprescindible para dejar atrás los devastadores efectos de la crisis, más teniendo en cuenta que se trata de una infraestructura avalada por el Parlamento Europeo y solicitada insistentemente por sectores tan poco sospechosos de profesar otros nacionalismos como los empresarios de AVE (la Asociación Valenciana de Empresarios).

Pero, ¿por qué el PP no reivindica como debe este proyecto si resulta que cerca del 40% del PIB español proviene del arco mediterráneo? La respuesta no está determinada por razones económicas, sino por razones ideológicas. Al PP le gustaría más el corredor central, de Madrid a Francia pasando por Zaragoza y perforando los Pirineos, opción mucho más cara y lejana en el tiempo (se habla de no menos de treinta años de ejecución), con un impacto ambiental brutal y una repercusión económica mucho más escasa. El PP, por tanto, con el fin de favorecer una vez más los intereses políticos de Madrid, cae en una paradoja flagrante: en el colmo del absurdo, está demostrando que es capaz de sacrificar la recuperación económica de España con tal de consagrar su idea rancia y acomplejada de lo que debería ser España.

Juli Martínez Amorós
Bloc-Compromís de Novelda

dimarts, 5 de juny del 2012

Bloc-Compromís Jove de Novelda amb Blanca Ortiz

Des del Bloc Jove de Novelda volem mostrar la nostra adhesió amb Blanca Ortiz, jugadora de futbol de l'equip Santa Maria Magdalena-Bateig, a qui la Reial Federació Espanyola de Futbol va prohibir participar en la fase final del Campionat d'Espanya de Futbol Sala després d'haver pogut formar part de l'equip durant tota la temporada.

Bloc-Compromís treballarà en el seu àmbit per a evitar que en el futur tornen a repetir-se situacions tan desagradables i incomprensibles com esta, que només van en detriment de les il·lusions dels nostres xiquets.



Enllaç al comunicat del BLOC Jove: El BLOC JOVE lamenta el cas de discriminació a la valenciana Blanca Ortiz en el campionat d'Espanya de futbol sala